LES NOVES TIC: AMENAÇA O OPORTUNITAT?

LES NOVES TIC: AMENAÇA O OPORTUNITAT?

 

Les anomenades Tecnologies de la Informació i de la Comunicació estan entrant amb força al món educatiu, seguint la tendència generalitzada que podem trobar al món socio-econòmic que ens envolta. La visió que podem percebre a nivell social del que està suposant aquest fenòmen, tot i haver detractors, és en general molt positiva i receptiva. La irrupció de les noves tecnologies està suposant una important aportació educativa en la mesura en que facilita l'accés a la informació, així com la seva selecció, tractament i processament. Però més enllà d'aquest innegable aportació i revolució, cal preguntar-se si les noves TIC són una oportunitat o més be una amenaça.

 

Des del MRPs entenem que les noves tecnologies representen una gran oportunitat que no hauríem de deixar passar. El gran perill és que les noves TIC siguen utilitzades per a perpetuar els actuals models academicistes, transmissius i memorístics que continuen predominant al nostre sistema educatiu sota la pressió dels llibres de text i dels sectors més conservadors,  sota el fals paradigma de relacionar acumulació de sabers en èxit en la vida. La implantació d'aquestes tecnologies haurien de servir per a replantejar aquestos models, tot i cercant canvis pedagògics i metodològics que puguen contribuir a formar una ciutadania més qualificada, crítica i compromesa amb la societat on viu, amb capacitat d'actuar com a persones emancipades i solidàries, per tal de transformar i millorar el món on ens ha tocat viure.

 

A nivell de centre aquesta irrupció pot suposar una ocasió única per a replantejar el què ensenyar, el quan ensenyar i el com ensenyar. Es un fet contrastat que la major part dels aprenentatges es produeixen fora de la institució escolar, i actualment, a l'era d'internet i de les xarxes socials, aquest fet esdevé encara més important i irrefutable. L'actual teixit productiu demana persones qualificades i especialitzades, amb capacitat d'adaptació als canvis, proactives, amb capacitat de resolució de problemes i que sapiguen treballar en equip. Creativitat i capacitat d'innovació podrien completar aquest perfil de candidat idoni a l'hora de la inserció laboral. Les noves tecnologies suposen una vertadera revolució al món educatiu, on cal reconsiderar les espais, els temps i la metodologia d'ensenyament-aprenentatge. El treball per projectes, la investigació, el treball en equip, el processament i selecció de la informació, l'autoaprenentatge... són nous referents que demanen cada vegada més un canvi profund en l'actual ensnyament disciplinar, per hores tancades i en espais encorsetats. L'actual model d'educació per competències que s'està impulsant des d'Europa i a l'actual LLOE, i molt especialment la capacitat bàsica d'aprendre a aprendre, juga tanmateix en aquesta direcció. Així doncs caldria ser valents i començar a obrir el debat sobre aquestes qüestions que per altra banda poden suposar la gran oportunitat de donar un gran bot qualitatiu en el nostre sistema educatiu, o per el contrari, afonar encara més en el desfasament endèmic que patim respecte als models educatius més avançats i de més qualitat del nostre entorn. El debat està obert... ara cal afrontar-lo amb honestedat i valentia, més enllà dels interessos personals, ideològics o socials.

josep vicent bataller
jvbatall@ono.com
 
lafectivitat pot moure el món... moguem-lo!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Privatización y comercialización en y de la educación