dimarts, 6 de desembre de 2011

Monogràfic sobre ciència recreativa

Acaba de Sortir Publicat monogràfic de les Nacions Unides sobre ciència recreativa a la Revista Eureka Sobre Ensenyament i Divulgació de les Ciències (http://reuredc.uca.es/index.php/tavira) és d'accés gratuït.

dimecres, 2 de novembre de 2011

Xe què a gust!

A Batiste i al Col·lectiu de Mestres de la Safor


Xeraco és un bon poble. L’encant i tranquil·litat de la seua platja neta i agradable, s’acompanya de paratges de marjal encara per descobrir a peu i en bici. Allí havien viscut sempre Marta i Gregòria i, segons tenien entés, els seus pares, avis, besavis i rebesavis. En fi, un conjunt de generacions que segurament anaven més enllà de qualsevol humà.

Perquè Marta i Gregòria eren dos granotetes d’eixes que tenen nom i un perfil especial. D’eixes que tenien idees pròpies. D’eixes que pensen. D’eixes que tenen iniciatives. En defintiva, d’eixes granotes espavilades que peguen el bot quan pertoca i no quan ho mana algú. Aquell (dia de les eleccions) era un dia qualsevol, un dia més. I s’alçaren de bon matí per a passejar, cantar i donar-se un bon escabussó. Prèviament es posaren els vestits que elles mateixes es compraren i pagaren, anaren a pel diari i feren un poc d’esport i desdejunaren a consciència.

Tanmateix, aquell matí semblava un poc especial. Hi havia alguna cosa en l’ambient que el feia diferent. No se sap si era la inexistent contaminació de l’aire de Madrid i València, que sí hi ha en altre grans ciutats com diuen persones sabudes. O si era la inexistent preocupació per l’endeutament públic que tampoc hi ha en ambdues capitals i sí en altres ciutats, com també comenten les mateixes persones sabudes.

Com un dia més, en llançaren al llac de cap i es trobaren molt a gust. Nadaren i nadaren fins que es cansaren, i d’aquesta bassa a una altra bassa i després a una altra i més endavant a una altra i etcétera. Jugant, jugant, botant i botant caigueren en una bassa on s’estava molt a gust. I a mesura que passava el temps, cada vegada més a gust. El temps passava volant i el plaer era major, així que decidiren quedar-se allí, doncs no tenien cap obligació ni eren jubilats.

- Mira, allà està el Montdúver!

- Ei, sí i allà el cim de les Creus!

- I també podem veure la platja de Gandia. S’està superbé!

I anaven nadant i quan provaven d’eixir, notaven molta gelor i es tornaven a escabussar. S’estava tan a gust que no volien eixir per a res. Mai els havia passat això. No volien anar-se’n a cap altra bassa i tan sols guaitar els donava mandra. Així que a poc a poc, s’anaren confonent amb l’aigua que els voltava i...després d’una agradable somnolència, acabaren bullint en una sopa que estaven preparant uns forasters per als plaer dels estómacs dels visitants i diuen que d’elles també.

Això és el que ens pot passar a totes i tots si no ens espavilem. De vegades, ens podem acostumar tant a la comoditat i a la relaxació que tot ens pot donar igual, i tan sols volem estar ben a gust sense adonar-nos que acabarem donant-li sabor a l’estómac d’algú que ens està cuinant.

Pot ser algun maldecap i algun compromís, de tant en tant, ens ajude a estar pendents de la nostra vida i del nostre futur. Pot ser preocupar-nos i actuar en el dia a dia, ens facilite no morir-nos en vida.

Escrit per Enric Ramiro.
Per a més contes: http://comunidades.levante-emv.com/23636/blog/

(Inspirat en “Historia de una ranita” d’Olivier Clere)

Una fusteria assembleària.

Als Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià

Al País Valencià hi ha una comarca anormenada els Ports. Als Ports hi ha una ciutat anomenada Morella. A Morella hi ha un castell. Molt a prop del castell, hi ha una fusteria. I molt a prop de la fusteria, hi ha un lloc on es menja molt bé, però tornem a la fusteria malgrat el ternasco i l’estómac.

Aquella nit no era una nit habitual. Se celebrava assemblea de les de veritat, on tothom pot parlar, criticar i votar amb amabilitat. Les ferramentes s’havien reunit per a arreglar les diferències que durant les últimes setmanes havien entrebancat el seu treball i havien fet fracassar els negocis del seu fuster estimat.

El Martell es va erigir com a president des del primer moment, però molt educadament els altres membres de la reunió el feren renunciar:

- No pots presidir, Martell –li va dir el portaveu de tots els altres-. Fas molt de soroll i et passes tot el dia colpejant.

El Martell, molt educadament, acceptà la seua culpabilitat però proposà:

- Si jo no presidisc, demane que també siga exclòs el Cargol (àlies “Tornillo” perquè era un foraster que venia d’Ademús). Sempre li dóna moltes voltes a qualsevol tema i mai s’acaba, i es passa de rosca com els mortals.

Aleshores, prengué la paraula el Cargol per al·lusions manifestes i va afegir:

- D’acord. No hi ha cap problema perquè és cert i ho reconec. Però... propose una condició: Si jo no puc, demane a l’assemblea que incloga en el mateix grup a Paper de vidre (un altre foraster, àlies “Lija” perquè venia de Requena), doncs sempre és molt aspra en el seu tracte i sempre té friccions amb els altres.

Molt educadament també, alçà la mà el Paper de vidre que tenia ascendents nobiliaris per allò del “de” i digué:

- Bé. D’acord. Ho accepte. Però m’ha d’acompanyar en aquesta travessia del desert el Metre. Sí, sí, el Metre, tal com ho he dit. Ell es passa tot el dia mesurant als altres, que si un ha dit això, que si l’altre ha fet allò. En fi, que el Metre és qui de ben segur no es pot presentar com a president perquè pareix “el Perfecte, que no prefecte”, i perfecte no n’hi ha cap.

Estava així de delicat el tema només per a triar el president, quan entrà el Fuster de forma inesperada. Aleshores tots adoptaren la postura de no haver trencat mai un plat i es quedaren immòbils i sense respirar. Pep es posà el davantal i inicià el seu treball. Utilitzà el martell, el cargol, el paper de vidre i el metre. Treballà la fusta fins fer un moble fantàstic, i se n’anà.

Quan la fusteria tornà a quedar-se a soles, l’assemblea pogué continuar el seu debat. Aleshores, Serrutx va dir:

- Senyores, senyors, veïnes i veïns. Ha quedat demostrat que tots tenim els nostres defectes sense arribar a ser persones, però el fuster treballa amb les nostres qualitats; i són aquestes les que ens fan valuosos. Així que propose que no mirem sempre els nostres defectes o errors, sinó que ens centrem en la utilitat dels nostres punts més forts.

Aleshores, l’assemblea valorà la força del Martell, la utilitat del Cargol, la virtut de llimar asprors del Paper de vidre, i l’exactitud i precisió del Metre. Tots se sentiren orgullosos i contents, i continuaren la reunió.

A tots ens molesta alguna cosa de dels altres, però hem de comprendre que la força ens la dóna la unió. Hem de conviure tots junts i, per tant, no estaria mal d’acceptar-nos com som i treballar per a millorar-nos, començant per un mateix. I en cas de conflicte, fer un bon “barret” i un bon “vermudet”.

Escrit per Enric Ramiro.
(Inspirat en “Assemblea en la carpintería” de BERMEJO, Carlos 2010): Regálame más cuentos de salud. Santander. Editorial SAL TERRAE, p. 22-23)

diumenge, 2 d’octubre de 2011

VI Jornades d'Història de l'Educaió Valenciana



jornades2011.pdf - Utilitza Documents de Google

El 4 i 5 de novembre es celebraran a Gandia les VI Jornades d'Història de l'Educació Valenciana

dilluns, 19 de setembre de 2011

No Somos Nadie-Rap-Esperanza Aguirre y la enseñanza pública.



Del programa de radio No somos nadie de M80 con Pablo Motos.
L'han clavat!

Oye muchacho, si no quieres estudiar,
Esperanza Aguirre te va ayudar.
¿Pa qué quieres estudiar
el románico,
si tú lo que quieres
es ser mecánico?

Oye, muchacha, si no quieres estudiar,
Esperanza Aguirre te va ayudar.
¿Pa qué quieres estudiar
la biosfera,
si tú lo que quieres es ser peluquera?

Si has nacido en un barrio obrero
a Espe no le hagas gastar dinero.
Si no eres de clase alta
a ti estudiar no te hace falta.

Oye, muchacho, si no quieres estudiar,
Esperanza Aguirre te va ayudar.
¿Pa qué quieres saber
la vida de la abeja, si vas a ser chacha
en La Moraleja?
Para qué quieres
tu poco de cultura si vas a conducir
el camión de la basura?

Cuanto antes los pobres
dejen de estudiar,
menos pasta Espe se tiene que gastar

Si eres inmigrante y vienes en patera,
solo te queda currar en la era.
Ponerte a estudiar es tiempo perdido;
vas a currar a los plásticos del Egido.
Oye, muchacho, si eres gitano
¿a ti qué te importa el Imperio Romano?.
¿Pa qué te interesa lo que pasó en Creta,
pa ir con tu padre en la fregoneta?

Si has nacido en un barrio obrero,
a Espe no le hagas gastar dinero.
Si no eres de la clase alta,
a ti estudiar no te hace falta.

Oye, muchacho, si no quieres estudiar,
Esperanza Aguirre te va ayudar.
¿Para qué quieres estudiar
a los Borbones,
si vas por las calles cogiendo cartones?

Oye, muchacha, si no quieres estudiar,
Esperanza Aguirre te va ayudar.
¿Pa qué te sirve
estudiar a Murillo,
pa vender bragas
en el mercadillo?
¿Para qué quieres
conocer a Larra,
si vas a ir
recogiendo chatarra?

Cuanto antes los pobres
dejen de estudiar,
menos pasta Espe se tiene que gastar.
Si has nacido en un barrio obrero,
a Espe no le hagas gastar dinero.
Si no eres de clase alta,
a ti estudiar no te hace falta.

divendres, 5 d’agost de 2011

Els mercats? Especuladors? Incompetents? Usurers?

Estem arribant a uns extrems que cal plantejar-se les idees prèvies i els mecanismes de control, perquè el sistema no en té cap. Fins ara França i Alemanya estaven al marge del problema, però
"el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va admetre ahir en una carta (pdf) als membres del Consell i als dirigents europeus que la crisi del deute s'havia estès als països forts i que ja no afectava 'la perifèria de la zona euro i prou'. Segons Barroso, les mesures acordades pels governs no han tingut els efectes desitjats i cal tornar a avaluar el Fons Europeu d'Estabilitat."
D'Espanya ni parlar-ne, estem en les mateixes circumstàncies en què es va "rescatar" a Grècia, la incompetència dels nostres governs i el malbaratament de recursos en els últims anys estan passant-nos una factura que alguns volen que siga eterna, apropiant-se de totes i cadascuna del que ells anomenen oportunitats de negoci, incloent-hi l'educació i la sanitat.
La prima de risc espanyola es torna a disparar i ja supera els 420 punts - VilaWeb

dijous, 4 d’agost de 2011

dimarts, 14 de juny de 2011

Manifestació 18 de juny

La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic convoca una MANIFESTACIÓ per un
ensenyament públic de qualitat, contra les retallades i en defensa de l'ensenyament en
valencià.

divendres, 10 de juny de 2011

Fruites i dolços d'un passat no tan antic.


Gràcies a l'excel·lent treball del meu amic Rubén Mendoza, ja tenim pujades a youtube els fragments de la conferència "Fruites i dolços d'un passat no tan antic"; una conferència que vaig donar, perquè amablement vaig ser convidat per l'Institut d'Estudis del Baix Vinalopó, al Centre de Congressos d'Elx.
Ací van, per si voleu mirar-la.
En cada fragment he posat els temes de què hi parle.
Salut
Daniel Climent


1/8 Presentació de Vicent Soler; plantejament de la conferència; evocació de Tomàs Garcia i el seu treball sobre el calendari dels dolços; presentació dels fruits dels que anem a parlar.
http://www.youtube.com/watch?v=TLm4EDw63k0&feature=related


2/8 Nyespros; Francesc d'Eiximenis; préssecs o bresquilles, "melocotons"; pomes de Matius, mala matiana, "mançana"; cireres i Lúcul.
http://www.youtube.com/watch?v=VBxuC7i6n2A&feature=related


3/8 Cireres i guindes; nespres i licor de "cul de gos"; codonys; pomes de Kazakhstan; 
http://www.youtube.com/watch?v=uwmkMW9xpOA&feature=related




4/8 Móres d'esbarzer i gerdons; cireretes de pastor; atzeroles; gavarrons de roser; gínjols i el paradís d'Al·là; lledons i lledoner;
http://www.youtube.com/watch?v=V1nnQM-Dopc&feature=related


5/8 Lledons; murta i Múrcia; cireretes d'arboç; serves o sévies; figues de pala i color de l'orina; nespres; El sopar d'Emaús, de Caravaggio.
http://www.youtube.com/watch?v=mkvedwQuAxg&feature=related


6/8  Caravaggio i les fruites de tardor en un quadre que hauria de representar la primavera; codonyat i "melimelada"; quadre de Mignon amb nespres i marbre roig d'Alacant, de la Romana i Monòver; Sant Nicolau i els Països Baixos; final de la conferència.
http://www.youtube.com/watch?v=MiYVlp89aag&feature=related


7/8 Col·loqui: azufaifo i gínjol; paraules catalanes en el castellà; codonyeta; figues de pala i Álvaro Núñez Cabeza de Vaca; bandera de Mèxic; arándanos o nabius; aranyons i patxaran
http://www.youtube.com/watch?v=9z_hyqRYedA


8/8 Col·loqui 2: Mares de Déu de plantes i arbres; morera, cucs de seda i monjos nestorians; garrofer de la por.
http://www.youtube.com/watch?v=rn46erS5GCg&feature=related

dimecres, 27 d’abril de 2011

El conte del dissabte

Enric Ramiro, m'ha fet arribar aquest regal que vull compartir amb vosaltres.
Ja fa algun temps vaig iniciar la publicació al LEVANTE-EMV edició Ribera de "El conte del dissabte". Es tracta de relats breus pensats per a adults, tot i que es poden adaptar a diferents edats, amb la característica comuna de l'optimisme i la reflexió.

Afortunadament he tingut moltes alegries al llarg d'aquestes setanta setmanes i moltes persones m'han felicitat. Altres m'han parlat de la seua utilització a ONGs, Escoles d'Adults, a secundària en les assignatures d'Ètica, Filosofia, Educació per a la Ciutadania, Ciències Socials i Llengua, i els més com a simple passatemps agradable. Els temes són molt diversos, amb continguts de geografia, història, economia, interculturals, religiosos... però sempre amb alguna ensenyança. I alguns m'han encoratjat a donar-los més difusió.

És per això que he acceptat la proposta d'insertar-ho al blog del LEVANTE DIGITAL per a que puga arribar a amigues i amics de fora de la comarca, i que es puguen imprimir o difondre. L'enllaç directe és http://comunidades.levante-emv.com/23636/blog/. A mi m'agradaria que deixàreu alguna opinió per veure si val la pena la seua continuïtat i posar-los tots poquet a poquet. Cal registrar-se per motius de seguretat i evitar problemes que han tingut altres companys.

Espere que resulte útil aquest esforç informàtic que faig gràcies a l'ajuda del meu fill i del diari. Una abraçada i ja em direu:

dissabte, 9 d’abril de 2011

divendres, 25 de març de 2011

2 d'abril, Jornada per l'Escola Pública.




Amics i amigues, com vosaltres, estem profundaments preocupats per a situació del nostre sistema educatiu. Amb aquest motiu,hem decidit fer-nos visibles. La comunitat educativa ha estat exemple els darrers anys de mobilització, i ha de continuar sent-ho. El proper 2 d'abril preparem una jornada lúdico-reivindicativa a València per l'ensenyament. Una jornada organitzada de forma coordinada per Escola Valenciana i la Plataforma per l'Ensenyament públic. A les 17h la Plataforma convoca a pares i mares, docents i alumnes a una festa per l'ensenyament públic amb tallers i altres activitats. A les 19:30h Escola Valenciana convoca una gran cercavila per l'ensenyament en valencià. Una rua encapçalada per una carrossa musical sound sistem i seguida de gegants i cabets, grups d'animació, dolçainers, xarangues, batucada i dimonis. La cercavila unirà el centre de València on la Plataforma per l'Ensenyament Públic ha convocat el seu acte amb el concert de La Gira 2011 de presentació del nou disc d'Obrint Pas, a Benimaclet. Us proposeu assistir-hi amb una pancarta del vostre centre. Aquesta cercavila pretén ser el punt d'inici de les Trobades d'Escoles en Valencià, que han de ser el major punt de força d'aquells que creiem en el model d'escola en valencià i de qualitat. L'ensenyament en valencià està en joc, ens hi juguem molt. Comptem amb tu!

divendres, 11 de març de 2011

Jornades de la Federació de MRPs del País Valencià

L'EDUCACIÓ DIGITAL COM A OPORTUNITAT DE CANVI.

9 i 10 d'abril, Mutxamel, Sant Joan o Elx

DISSABTE 9 D'ABRIL
10-12 h.Flash tecnològic. Mostrar i crear curiositat al voltant del que tenim a la xarxa per reflexionar sobre noves tecnologies, societat i educació. Conferència marc.
12-14 h. Debat dirigit sobre " Escola digital ". Presenta, Paco Pastor.
Marc teòric reflexiu. Repensar: currículum, temps escolar, autoaprenentatge,....
Grupets de treball: a nivell d'aula, a nivell de centre, ...., ha d'acabar en unes conclusions.

14h.Dinar.
16,30-18 h. Tallers. La integració de les TIC en la tasca innovadora, taller de lectors de RSS, Taller de xarxes socials, taller de marcadors socials, taller d'eines de Google, taller de podcast i videocast.

18-21 h.Itinerari. Coves de Canelobre
21,30 h.Sopar.
23 h.Festa

DIUMENGE 10 d'abril
10,30 h.
Matí del diumenge: Experiències significatives explicades. Presentació de materials i comunicacions. Fran Cadenas de l'IES Joan Fuster de Bellreguard, PDI de baix cost,  Taller de periodisme digital de les Jornades. Arreplegar material durant les jornades, penjar-lo en Internet i fer entrades al Bloc de Federació.
Propostes de la Federació per a trobar-nos en la xarxa.
Propostes de futur: necessitat de formar-se a nivell tecnològic i un seminari reflexiu i teòric per fer renovació tecnològica des de la renovació pedagògica.
12,30 h. Assemblea. Informe econòmic. Informe Mesa CMRP. Informe Consell Escolar Valencià. Elecció de representants a la Federació. Renovació de càrrecs.
13h.Cloenda...

dijous, 10 de març de 2011

Plataforma per l'Ensenyament Públic



Benvolguts pares i mares, benvolguts professors i professores, mestres, alumnes, una vegada més la Plataforma per l’Ensenyament Públic convoca a tota la comunitat educativa a unir-se i reivindicar l’escola pública i de qualitat que tots i totes volem.
Eixa escola que segueix patint greus atacs: retallades del professoratde compensatòria i desdoblaments, augment de ràtios en totes les aules, els tan coneguts i crònics barracons, la falta de professorat en anglès i valencià,
aqueixos programes experimentals que ningú entén, el xinès, l'uniforme… i tantes coses.

I malgrat tots ells nostra escola segueix sent, gràcies al treball ben fet i a la implicació de tots vosaltres, la millor opció per als què creiem i creurem sempre en una escola pública i de qualitat.

Eixa escola democràtica, participativa, inclusiva, integradora, on cada dia s'ensenya als nostres xiquets i xiquetes el respecte als altres, la igualtat d'oportunitats, la construcció d'un coneixement lliure i responsable.
Per això us convoquem el pròxim 27 de març a la plaça Nàpols i Sicília de València per a celebrar una festa lúdic-reivindicativa per la nostra escola pública. Una jornada per a demostrar que som molts els que treballem en l'escola pública i que, a pesar que la política educativa del govern valencià intenta per tots els mitjans menysprear-la, volem seguir treballant dia darrere dia als nostres centres.

És hora d'eixir de nou al carrer, ja ho hem fet en multitud d'ocasions, en concentracions, en manifestacions, fins i tot parant l'activitat dels centres en una jornada de vaga sense precedents.

Ara de nou tornarem a fer-ho en una festa per l'ensenyament públic i tornarem a traure les nostres pancartes per a demanar aquell centre nou que mai arriba, aquelles instal·lacions dignes, aquell menjador amb la suficient capacitat per als nostres fills i filles, aquell gimnàs tan necessari, aquell pati o aquells banys en condicions, aquells professors que ens falten, aquells educadors que mai arriben… tot allò que esteu cansats de demanar a l'administració.

Vos esperem a tots i totes en la jornada del 27 de març, un bon moment per a dialogar sobre l'escola pública i manifestar-nos per ella.

dimarts, 8 de març de 2011

Consell EscolarValencià, adéu a la participació.

els MRPs també hem estat exclosos del CEV.




MANIFEST EN DEFENSA DE LA PARTIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA

Per la recuperació del Consell Escolar Valencià

Hem pertangut a aquest Consell Escolar des dels seus inicis. Òrgan de participació, el màxim òrgan de participació en matèria educativa!, per la qual cosa els seus membres han de ser objecte de la major consideració i, el seu treball, del major respecte. Consideració i respecte que es vulneren quan no es té la paraula com a instrument de comunicació i de coparticipació del pensament, negant-la, i quan el treball realitzat ni es té en compte ni es justifica el seu rebuig, quan no acaba en un injustificable menyspreu.

Hem participat en aquest Consell amb presidències designades per governs del Partit Socialista i del Partit Popular. Van ser antics directors generals, alguns polítics, mestres i membres del cos d'inspectors d'educació. Amb tots ells s'ha coincidit i discrepat, però amb tots ells, col·legiadament, hem arribat a propostes consensuades, a reflexions compartides, a valoracions que tots fèiem nostres.

Des de 1995, aquesta forma d'entendre la participació en tot allò relacionat amb l'educació no universitària s'ha anat mantenint al si d'aquest fòrum que té la seua empara en la Constitució i en una Llei orgànica que, en els seus elements bàsics, i aquest ho és, ha sobreviscut a tots els governs que hi ha hagut des de 1984. Açò vol dir que en aquests 16 anys de govern del Partit Popular a la Comunitat Valenciana, si exceptuem els dos últims anys, no s'ha alterat ni la lletra ni l'esperit constitucional que atorga a la comunitat educativa el dret inalienable a la participació efectiva en la programació general de l'ensenyament.

Seria doncs injust predicar del Partit Popular una ruptura amb aquest esperit constitucional, per la qual cosa s'ha de dir de persones amb identitat pròpia que amb el seu comportament, expressió d'un pensament ocult que ja s'ha donat en la Història en la primera meitat del segle XX i que a Espanya es va perllongar fins a l'últim quart de segle, ha dinamitat el principi de participació de la comunitat educativa valenciana en la programació general de l'ensenyament. La vergonya viscuda en la reunió de la Comissió Permanent del passat 11 de febrer va ser provocada per l'espantall creat per la presidència del Consell amb la col·laboració activa de la Secretaria Tècnica.

Es tractava d'aprovar un nou Reglament de funcionament del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana. Els dos últims, un de 1995 (amb un govern socialista) i altre de 1997 (amb un govern del partit popular), van ser redactats per sengles comissions nomenades a aquest efecte pel respectiu Ple. Van treballar durant més d'un mes, van redactar els seus corresponents esborranys de Reglament i, en ambdós casos, van ser aprovats per unanimitat. Amb l'actual presidència, la Permanent va ser convocada a les dotze del migdia d'un divendres amb un Reglament ja redactat per no se sap qui i amb el mandat presidencial d'aprovar-lo, tal qual estava redactat.

El procés no va deixar de ser un simple esperpento en el qual els representants de la part social no van ser cap dels protagonistesvalleinclanescos. Per al president no hi havia esmenes, ni dubtes, ni reflexions, ni suggeriments, solament havia mocions que cada persona proponent havia d'enunciar, totes juntes i alhora, en deu minuts per a ser votades com una unitat semàntica i significativa: esmenes com aquelles que sol·licitaven que es respectés la Llei 30/92 de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i aquelles que deien que es corregira una redacció gramaticalment incorrecta, és a dir, més de cent propostes de modificació del Reglament proposades per un membre del Consell, es votaven totes alhora! La presidència contava amb catorze vots. Amb aquests únics catorze vots van ser rebutjades quasi totes les esmenes, perquè van ser aprovades les poques que els inspectors – que no ponents del treball- presents en el Consell van dir d'acceptar. Amb quina autoritat?

Insistim: un esperpento, quin espantall! De la unanimitat en els processos similars anteriors - què hem aprovat? El text del Reglament modificat, no, perquè no el teníem i no va ser sotmès a votació- a una aprovació per catorze vots que sortirà efecte sobre un total de seixanta membres del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana. Un espantall la forma, una ignomínia el resultat, i tant una com l'altra tenen autors: Alejandro Font de Mora Turón, Conseller d'Educació; Conxa Gómez Ocaña, Secretària Autonòmica d'Educació; Francisco Baila Herrera, president del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana; Alejandro Bañares Vázquez, Vicepresident del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana; Agustí Pérez Folqués, Secretari Tècnic del CECV; més la comparsa necessària.

No ens resignem a que aquestes persones acaben amb la participació de la comunitat educativa en la programació general de l'ensenyament de la Comunitat Valenciana. Ens dirigim, en primer lloc, als membres d'aquest Consell perquè tots, consellers i conselleres, fem un esforç per recuperar l'esperit, no ja anterior a 1995, sinó de no fa més de quatre anys. I ens dirigim també a la societat valenciana i als partits polítics que han de concórrer a les eleccions dintre d'uns mesos perquè facen seu el que és seu, la defensa de tot allò que la Constitució protegeix com és el dret a la participació d'aquesta comunitat educativa. Hem participat en aquest Consell Escolar amb presidències designades per governs del Partit Socialista i del Partit Popular i amb tots ells, col·legiadament, hem arribat a propostes consensuades, a reflexions compartides, a valoracions que tots feien seues (que tots fèiem nostres).

Comunitat Valenciana, 14 de febrer de 2011

Representants del professorat:

Miguel Ángel Vera Mora, Luís García Trapiello, Santiago Estañan Vanacloig, Tudi Torró.

Representant del pares i mares:

Mª José Navarro Vercher

Representant de l'alumnat:

Albert Navarro Pérez

Representant del Personal d'Administració i Serveis:

Félix Estrela Botella