Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2011

Xe què a gust!

A Batiste i al Col·lectiu de Mestres de la Safor

Xeraco és un bon poble. L’encant i tranquil·litat de la seua platja neta i agradable, s’acompanya de paratges de marjal encara per descobrir a peu i en bici. Allí havien viscut sempre Marta i Gregòria i, segons tenien entés, els seus pares, avis, besavis i rebesavis. En fi, un conjunt de generacions que segurament anaven més enllà de qualsevol humà.
Perquè Marta i Gregòria eren dos granotetes d’eixes que tenen nom i un perfil especial. D’eixes que tenien idees pròpies. D’eixes que pensen. D’eixes que tenen iniciatives. En defintiva, d’eixes granotes espavilades que peguen el bot quan pertoca i no quan ho mana algú. Aquell (dia de les eleccions) era un dia qualsevol, un dia més. I s’alçaren de bon matí per a passejar, cantar i donar-se un bon escabussó. Prèviament es posaren els vestits que elles mateixes es compraren i pagaren, anaren a pel diari i feren un poc d’esport i desdejunaren a consciència.
Tanmateix, aquell matí semblava un poc e…

Una fusteria assembleària.

Als Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià
Al País Valencià hi ha una comarca anormenada els Ports. Als Ports hi ha una ciutat anomenada Morella. A Morella hi ha un castell. Molt a prop del castell, hi ha una fusteria. I molt a prop de la fusteria, hi ha un lloc on es menja molt bé, però tornem a la fusteria malgrat el ternasco i l’estómac.
Aquella nit no era una nit habitual. Se celebrava assemblea de les de veritat, on tothom pot parlar, criticar i votar amb amabilitat. Les ferramentes s’havien reunit per a arreglar les diferències que durant les últimes setmanes havien entrebancat el seu treball i havien fet fracassar els negocis del seu fuster estimat.
El Martell es va erigir com a president des del primer moment, però molt educadament els altres membres de la reunió el feren renunciar:
- No pots presidir, Martell –li va dir el portaveu de tots els altres-. Fas molt de soroll i et passes tot el dia colpejant.
El Martell, molt educadament, acceptà la seua culpabilit…