dimecres, 2 d’abril de 2014

¿Pública o privada?

Publicat a

Josep Vicent Bataller

31.03.2014 | 16:48
Mirant el nostre ordenament legal i constitucional podríem convenir que l'educació és un dret universal, que té que ser per a totes i tots, amb igualtat de condicions, i ha de ser una educació que no segregue, discrimine o adoctrine. Ha de ser una educació basada en el respecte a totes les creences (laica) i que defense els drets humans i valors universals com la justícia, la solidaritat i l'equitat. Si som coherents amb aquests principis no és gens aventurat afirmar que l'escola pública és l'única que els practica i els garanteix, front a la concertada-privada que sí segrega, discrimina i adoctrina. L'escola pública és inclusiva, en ella caben totes les persones, sense discriminació per raó de raça, sexe, religió, capacitats, origen social o cultural... Mentre que tothom sap que a la concertada-privada sí que es discrimina. No deixa de ser un contrasentit que paguem amb diners públics (potenciant així un «doble finançament» que dona més recursos a qui menys ho necessita) escoles que adoctrinen i segreguen sense complir els principis fonamentals del nostre ordenament constitucional.
L'escola pública és plural i és laica... En ella caben totes les creences i els seus professionals hi accedeixen pel principi de mèrit i capacitat, és a dir, a ella accedeix el professorat més format i més competent. L'escola pública és l'única que garanteix el respecte a totes les creences i les no creences, a partir d'un ensenyament científic deslligat de qualsevol influència metafísica o religiosa que puga desviar l'alumnat de la racionalitat i de la veritat científica. En ella, l'alumnat pot trobar el reflexe de la societat on viu i on tindrà que desenvolupar-se, el que li permet crear una personalitat més rica i plural, partint de totes les opcions possibles per a escollir i quedar-se en aquelles que van a determinar la seva futura personalitat.
Arribats a aquest punt caldria plantejar-se per què hi ha escola concertada i privada. La resposta no és fàcil, però entre altres aspectes, cal apuntar directament a la hipocresia de determinades persones i extractes socials que veuen en la segregació la possibilitat egoista que els seus fills tinguen una educació «millor», amb més recursos (tot i que siga a costa de llevar-li'ls a qui més ho necessita) i que tinguen la possibilitat d'educar-se entre iguals o superiors dintre de l'escala social, a fi de potenciar contactes i amiguismes que puguen fer valdre el dia de demà al llarg de les seves vides. Així, aquells elements considerats com a nocius per a aquesta finalitat són segregats i desviats a l'escola pública, que té que abordar amb menys recursos una major diversitat i problemàtica. El que aquesta gent probablement desconeix és que amb aquest model es polaritza la societat i la convivència entre «guanyadors» i «perdedors» esdevé cada vegada més complexa i difícil, i ens du indefugiblement a una societat més injusta, inestable, insegura i perillosa.
Mentre el fill del conseller o del president de la Generalitat no vaja a la mateixa escola que el fill del fuster o del obrer, parlar d'igualtat d'oportunitats no deixa de ser una fal·làcia vergonyosa tant per als qui ho fan possible com per als qui ho consenteixen.

dimarts, 25 de febrer de 2014

Per una escola apassionant.

El vídeo corresponde a la presentación utilizada por Àngels Martínez Bonafé en la Escuela de Verano de Canarias en julio de 2013. Supone el mismo una propuesta de análisis de la renovación pedagógica, una justificación de su necesidad hoy en día (que se traducirá en el IV Congreso de MRPs) y un homenaje a los Movimientos de Renovación Pedagógica (MRPs) y sus trayectorias.