dilluns, 5 de desembre de 2016

DECRET DE PLURINGÜISME


La federació de MRP del País Valencià considera que el decret que proposa la Conselleria presenta una sèrie de millores substancials respecte del que hi ha actualment vigent. La inclusió de la formació del professorat representa un punt de partida interessant per a la millora metodològica de l'ensenyament de les llengües. La previsió y ordenació de la continuïtat dels itineraris lingüístiques és una demanda antiga de la comunitat educativa que es reflexa de forma concreta en el decret. Així mateix la inclusió d'aspectes relacionats amb el tractament de la diversitat i dels nouvinguts, ens sembla una base ferma sobre la qual construir un política lingüística eficaç. En quan a la correlació entre nivells, models d'ensenyament i titulació lingüística, podria resoldre molts problemes de nomenclatura al lligar aquestes titulacions als nivells europeus de referència, i d'acreditació al lligar tipus d'ensenyament al títol aconseguit Tot i això pensem que és necessari revisar dues qüestions bàsiques:

La primera qüestió bàsica prové justament de la correlació que estableix entre models i titulacions. Pensem que lligar titulació i models de forma selectiva tal i com es fa a l´esborrany pot derivar en situacions discriminatòries. 

En primer lloc, com a defensors que som d'una escola inclusiva i equitativa, no estem d´acord en que es diversifique les titulacions obtingudes en cap centre sobretot pel que fa a l'ensenyament obligatori. Amb aquest model és perjudiquen un seguit d'escoles que, per raons molt diverses, no poden seguir un model educatiu específic. Així per exemple una gran quantitat de Centres CAES vorien la seua població, ja marginada de per se, condemnada a tenir titulacions de segona i per tant estar abocats a seguir essent una població marginada sense possibilitat de superar aquesta situació. Aquesta no potser la postura d'una administració progressista a més d'anar en contra de qualsevol legislació respecte del tractament de les poblacions amb seriós perills de marginació. 
En segon lloc no pensem que aquesta proposta siga efectiva per aconseguir, com és pretén, que les escoles situades en zones de predomini lingüístic castellà es motiven. Ans al contrari, els models previstes poden provocar al menys tres tipus de resposta: 
  • El desplaçament de la població escolar que puga cap a zones on el seu itinerari d’estudi no tinga aquestes traves (Múrcia, Terol, Albacete, Conca). 
  • La submissió del professorat amb un alt grau de provisionalitat destinat en aquestes poblacions i acceptació de que el seu alumnat no podrà anar més endavant. 
  • L'augment del sentiment (real o no) de marginació per part del professorat autòcton així com de la població de la zona cap a una llengua que, segons ells,  els està oprimint a cada dia més. 
 No creguem que aquest siga el camí per millorar i ampliar la xarxa de centres en valencià cap a una normalització de la llengua. Cal atraure'ls i que la seua situació lingüística no siga cap entrebanc. Des de la Federació de MRP pensem que l'impuls que va tenir l'escola en valencià als anys 80, va estar fruit d'una política atrevida de regeneració i valoració de l'escola pública. En aquell moment renovació pedagògica i escola en valencià eren una sola i mateixa cosa. Així doncs pensem que cal prestigiar les escoles públiques que ho fan tant a les comarques valenciano-parlants com les que estan situades geogràficament en zones de parla castellana. Per la qual cosa proposem que es modifique el decret sabedors que si es retira el present esborrany queda vigent l'actual decret molt més perjudicial.
Les modificacions haurien d'anar en la línia següent: 
  • Simplificació dels models posant especial importància en el model PIP procurant que s'hi s'augmenten les hores d''ensenyament en Valencià a través d'incentius a les escoles d'àmbits lingüístics desfavorits que ho facen. • 
  • Impulsar als centres d'àmbits lingüístics desfavorits, per a que dissenyen propostes d'immersió lingüística d'acord amb la seua realitat sociolingüística. 
  • Afavorir l'adopció de models d'immersió lingüística perquè l'adopten aquelles comarques que, tot i no ser plenament valenciano parlants, gaudeixen d'una valoració positiva de la llengua.
  • Potenciar les escoles PEV dotant-les de materials i suport necessari per que enceten propostes d'innovació educativa. 
 La segona qüestió bàsica està en relació a la introducció d'una àrea en anglés. La descripció que es fa del horari que cal seguir per introduir les diferents llengües és massa rígid. Qualsevol escola que estiga fent propostes innovadores en quan a la distribució dels temps educatius es troba fora de la legalitat en aquest model. Més encara, per poder adaptar-s'hi, ha de renunciar a qualsevol proposta globalitzadora (treball per àmbits, multinivells, projectes, per tasques, etc.)  que no pot encabir-se en un model com aquest. La relació obligatòria que s'estableix entre les àrees, els temps i la llengua en la que s'ha d'impartir cada contingut, impedeix necessàriament tot plantejament holístic de l'aprenentatge.
Per la qual cosa demanem que: 
  • Cada centre tinga la possibilitat de distribuir l'horari en el que s'ha de treballar en funció del seu projecte educatiu del qual forma part el seu projecte lingüístic. 
  • Cada centre puga distribuir els continguts que ha d'impartir en anglés en funció de la interrelació entre entorn i objectius a assolir. Així es podrà introduir mòduls en anglés en les diferents àrees de coneixement. La utilització de materials en anglés, la memorització de cançons, texts teatrals i altres formules, el coneixement vocabulari científic, filosòfic, literari o de qualsevol altre camp, redacció lectura i redacció d'abstractes i/o articles de tot tipus, la recerca geogràfica, biològica, etnològica i altres camps del coneixements en documents en anglés poden distribuir-se dins del currículum de forma transversal. Cal introduir les diferents llengües a partir d'àmbits reals d'utilització de l'anglés i no en funció d'un horari encotillat. Si circumscrivim la utilització de l'anglés a una àrea concreta perdem totes aquestes possibilitats.
  • Tal i com s'està fent ara, que el nivell d'anglés vinga avalat per les Escoles Oficials d'Idiomes i no cap altra institució no oficial.

Els assessors lingüístics junt a la inspecció vetlaran perquè el model que ha proposat el centre assolisca els objectius que pretén la llei.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada